En Marià Villangómez i Llobet (1913-2002) és l'escriptor eivissenc més important. Va començar a escriure quan era molt jove. Va estudiar dret i magisteri a Barcelona, on va conèixer altres grans escriptors i escriptores de la seva època. Va escriure moltes poesies que descriuen el paisatge i la gent d'Eivissa. També va traduir poemes de Schakespeare, Keats, Baudelaire o Yeats. Va fer de mestre a l'escola de Sant Miquel durant molts anys. En aquell poble, al Puig de Missa, hi ha una estàtua seva.
Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Aquest mes aprendrem el seu poema Terra Natal.
TERRA NATAL
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar-hi, entre la mar i el vent.
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar-hi, entre la mar i el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada